A LA MEVA MARE

ANYORO ELS ULLS AMOROSSOS
QUE VAREN DONAR-ME LA LLUM

AQUELLS QUE QUAN VAIG NÈIXER
M'ESTAVAN CONTEMPLANT

NITS D'ANGOÌXES I DE MALS
SEMPRE ELS TENIA AMB MI

ELS DE L'AVIA MIG PLOROSSOS
ELS DEL PARE,ANGOIXATS

MES,ELS DE LA MEVA MARE
AMB MÉS CALMA,PERÓ SEMPRE
OBSERVANT.

DE VEGADAS M'ESCRUTAVEN
SENSE QUE JO HO VOLGUES

ELS SEUS ULLS M'ACOMPANYAVAN
EN LO BÓ I EN LO DOLENT

AQUELLS ULLS QUE M'ESTIMAVEN
I QUE FA TANT TEMPS HE PERDUT

DE VEGADAS MIRO AL CEL I SEMBLA
QUE ALLÁ HI SON

ARA JA NO ESTÁN PLOROSSOS
MÉS AVIAT,ESTÁN SOMRIENTS

PERÓ JO..NO HE DEÌXAT MAÍ
DE PENSAR EN ELLS.


rosa flores 1999