No us podré oblidar mai,per més que visqui,
heu pagat amb escreix el meu amor
tinc guardat dins el cor el vostre afecte,
m'encorat-ja per viure aquest tresor.
Les moltes hores d'amistad viscudes,
els mil problemes entre tots resolts,
migranyes,bromes,rialles,plors i angúnies
han fet d' aquesta casa un petit mon.
Un món més bo,distint d'aqueixos altres
on l'enveixa treballa i l'odi es mou
un lloc on l'amistat creix i s'entrega
en noble tasca,moguda per l'amor.
Guardeu-me un reconet sota aquest sostre
serveume vostre riure encisador
i un xic d'aqueixa que en vos ulls mostra
la claror que porteu a dins del cor.
Tornaré ben sovint,els vostres rostres
no en ting pas prou amb dur-los dins el cor
vull sentir el caliu de les mans vostres,
tornar l'encant a viure d'aquest lloc.
A reveure! Prometo tornar promte,
lluny de vosaltres seràn molt llargs els jorns
tornaré a compartir al costat vostre
la joia que es respira en eix entorn.
Poesia de Antonio Cantón 17 de gener de 1988
Entradas
