A LA MEVA MARE
viernes, 7 de octubre de 2011
ANYORO ELS ULLS AMOROSSOS
QUE VAREN DONAR-ME LA LLUM
AQUELLS QUE QUAN VAIG NÈIXER
M'ESTAVAN CONTEMPLANT
NITS D'ANGOÌXES I DE MALS
SEMPRE ELS TENIA AMB MI
ELS DE L'AVIA MIG PLOROSSOS
ELS DEL PARE,ANGOIXATS
MES,ELS DE LA MEVA MARE
AMB MÉS CALMA,PERÓ SEMPRE
OBSERVANT.
DE VEGADAS M'ESCRUTAVEN
SENSE QUE JO HO VOLGUES
ELS SEUS ULLS M'ACOMPANYAVAN
EN LO BÓ I EN LO DOLENT
AQUELLS ULLS QUE M'ESTIMAVEN
I QUE FA TANT TEMPS HE PERDUT
DE VEGADAS MIRO AL CEL I SEMBLA
QUE ALLÁ HI SON
ARA JA NO ESTÁN PLOROSSOS
MÉS AVIAT,ESTÁN SOMRIENTS
PERÓ JO..NO HE DEÌXAT MAÍ
DE PENSAR EN ELLS.
rosa flores 1999
Publicado por
rosa maria flores
en
8:43
Enviar por correo electrónico
Escribe un blog
Compartir en X
Compartir con Facebook
Etiquetas:
poesia
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
2 comentarios:
Publicar un comentario
Dejar un comentario