T O R N A R É

No us podré oblidar mai,per més que visqui,

heu pagat amb escreix el meu amor

tinc guardat dins el cor el vostre afecte,

m'encorat-ja per viure aquest tresor.

Les moltes hores d'amistad viscudes,

els mil problemes entre tots resolts,

migranyes,bromes,rialles,plors i angúnies

han fet d' aquesta casa un petit mon.

Un món més bo,distint d'aqueixos altres

on l'enveixa treballa i l'odi es mou

un lloc on l'amistat creix i s'entrega

en noble tasca,moguda per l'amor.

Guardeu-me un reconet sota aquest sostre

serveume vostre riure encisador

i un xic d'aqueixa que en vos ulls mostra

la claror que porteu a dins del cor.

Tornaré ben sovint,els vostres rostres

no en ting pas prou amb dur-los dins el cor

vull sentir el caliu de les mans vostres,

tornar l'encant a viure d'aquest lloc.

A reveure! Prometo tornar promte,

lluny de vosaltres seràn molt llargs els jorns

tornaré a compartir al costat vostre

la joia que es respira en eix entorn.

Poesia de Antonio Cantón 17 de gener de 1988