AMIGOS AMIGAS...

!! FELIZ INVIERNO PARA TODOS Y TODAS!!


ROSA FLORES

A UNA AMIGA

si en este mar

de dudas

tu pretendes

naufragar

no creas que es

camino

hacia la eternidad

mientras caminas

sin ver

lo bello a tu alrededor

no puedes tener

consciencia

de que esto es lo mejor

yérguete! paso ligero

no dejes de alzar tus ojos

al infinito,al cielo

tu fuerza despertara

y creerás que ha sido

un sueño

ya jamas dejaras día a día

de contemplar al infinito

al cielo...

Rosa Flores

COMPRENDRE

Començaba jo a
no entendre

el perque del
meu passat

de cop,tot
el meu entorn
s'ha iluminat

antincs somnis
apareixen

i s'han fet
perque jo pugui

compendre
la meva identitat



Rosa Flores

T O R N A R É

No us podré oblidar mai,per més que visqui,

heu pagat amb escreix el meu amor

tinc guardat dins el cor el vostre afecte,

m'encorat-ja per viure aquest tresor.

Les moltes hores d'amistad viscudes,

els mil problemes entre tots resolts,

migranyes,bromes,rialles,plors i angúnies

han fet d' aquesta casa un petit mon.

Un món més bo,distint d'aqueixos altres

on l'enveixa treballa i l'odi es mou

un lloc on l'amistat creix i s'entrega

en noble tasca,moguda per l'amor.

Guardeu-me un reconet sota aquest sostre

serveume vostre riure encisador

i un xic d'aqueixa que en vos ulls mostra

la claror que porteu a dins del cor.

Tornaré ben sovint,els vostres rostres

no en ting pas prou amb dur-los dins el cor

vull sentir el caliu de les mans vostres,

tornar l'encant a viure d'aquest lloc.

A reveure! Prometo tornar promte,

lluny de vosaltres seràn molt llargs els jorns

tornaré a compartir al costat vostre

la joia que es respira en eix entorn.

Poesia de Antonio Cantón 17 de gener de 1988

SENTIMENTS

per à poder fer poesia
he recorregut al ahir

ja que amb la teva duresa
no em fas res de sentir

aleshores em remunto
en quan tu eres petit

i ploravas als meus braços
i em trenias patint

per las nits et contemplava
i et veia adormit

quan al mati despertavas
de seguida venias a mi

per aixó en la meva anyorança

prefereixo recordar-te quan
tu eres petit



rosa flores

A UN FILL

VOLS DAVANT MEU
SER PERFECTE

VOLS REDIMIR-TE
ELS PECATS

PERÓ DAVANT DE
LA MARE

TOT AIXÓ JA S'HA
OBLIDAT

FULLES QUE CAUEN
DE L'ABRE

QUI SAP ÒN VAN
A PARAR

MES LES LLÀGRIMES
ARRANCADAS

UNA A UNA S'HAN
CRISTAL-LITZAT

NO TINGUIS DUBTES,
FILL MEU

QUE JO SEMPRE
T'HE ESTIMAT

Rosa Flores

< I - LUSIÓ >

cuan em sentó

ratllan la felicitad

la porta s' obre

dubtes i temors

tornen aflorir

perqué són tant breus

els instants que s'omplen

de felicitat ?.

ROSA FLORES

TENEBRES

Avui cuan m`adormia
He sentit un fort soroll

M' he llevat desvariada

Perque m' ha asustat el cor

No era res

Mes,les tenebres

Joquineixen amb nosaltres

Y en la foscor

Qualsevol cosa adormida

Ens pot omplir de por.

Rosa Flores