quan em cerqui la vellesa i
els meus ulls no et puguin veure
si estas content o trist
quan els meus llavis no et
pugin dir
lo molt que t'he estimat
quan el meu cap ja no sàpiga
del seny, per a poder-te escoltar
i sentir
aleshores sentiràs aflorar
la teva tendresa
cap el meu esperit
i sertiràs l'anyorança
de no haver-me deixat compartir
alegries i tristesas
no et tenia més que a tú
ni pares, ni germans, ni cuasi amics
per aixó necessitava
poder amb tú compartir
no tenia altra cosa
peró; quan tu em puguis
compendre
ja no ho sabré mai
nomes esperava de tu
que fossis un home de bé
somnis i ilu.lusions sense
realitzar-se
i els dies i les hores
que hem perdut
sense compendren's
tant facil que era ¡...
i tant dificil que m'ho vas fer
rosa flores